Textures, collage i pintura

Mireu com treballem els nens i nenes de Cicle Superior a l'aula de plàstica. En aquestes sessions treballavem les textures, el collage i la pintura.

Mirades a la col·lecció

Els alumnes de 4t de l'escola Ceip Auró de Barcelona hem fet la visita a l'exposició "Mirades a la Col·lecció".

Mirades a la Col·lecció
Gary Hill. La corba de l’aprenentatge (detall), 1993.

Davant l'art contemporani som molts els que ens podem sentir perplexos, trobem que té poc a veure amb nosaltres o pensem, simplement, que no ens interessa. Si, de fet, compartim amb els artistes una mateixa època i una mateixa realitat, per què el seu art ens sembla difícil d'entendre? Per què ens resulta més llunyà que el del passat? Tenint presents aquestes qüestions, amb el cicle Mirades a la col·lecció ens hem decidit a escurçar les distàncies amb l'art de la nostra època. A partir de petites presentacions de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa” s'aniran proposant temes que tenen molt a veure amb nosaltres i amb el nostre món.

Com ho farem?
Doncs prenent el protagonisme. Això vol dir que podrem intervenir d'una manera real en la interpretació de les obres. Posarem a l'abast un seguit de recursos per fer possible la participació i deixar la nostra empremta sobre tot el que ens suggereixen les obres. Descobrirem que podem compartir amb els artistes del nostre temps les seves preocupacions i els seus interessos.
Per a aquesta nova presentació hem triat l'obra de Gary Hill La corba de l'aprenentatge, una instal·lació que ens convida a viure l'art, més que no pas a veure'l. A través de l'ocupació de l'espai, la presència de la imatge en moviment i la referència a una experiència universal i quotidiana alhora com és l'aprenentatge, l'obra de Gary Hill propicia la participació de l'espectador tant per construir la seva interpretació com per interactuar-hi físicament.

I ara, qui ha dit que l'art contemporani no és interessant?
(publicat a la web del Caixaforum de Barcelona)

La cursa

Els alumnes de Cinquè de l'escola hem estat treballant a l'aula de plàstica el moviment i la seriació. El treball havia d'estar molt coordinat, perquè havia de ser una cursa de bicicletes i per tant ens havíem de posar d'acord amb el nen que feia el dibuix abans i el posterior.
Com podreu veure en aquest petit reportatge ha quedat molt bé!.

Ballarina de fang

A Plàstica els nens i nenes de segon hem fet una ballarina de fang.

Primer per fer el cos hem fet dues boles amb fang però una més gran que l’altra i les hem enganxat amb barbutina.

Després hem fet els braços amb un xurro i els hem posat pels costats del cos. Per fer les cames hem fet un cucurutxo com si fos de gelat i l’hem enganxat a sota del cos.

Per fer els peus hem xafat dues boles petites de fang i les hem enganxat a sota.

L’hem deixat assecar i l’hem pintar.

Un altre dia hem agafat un paper vermell i l’hem plegat com un acordió. Amb un fil vermell les mestres l’han cosit a la cintura i li han fet un nus al darrera. És la faldilla.

Han quedat molt maques i tenim moltes ganes d’emportar-les a casa.

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Dibuix del natural

Els nens i nenes de Primer a la classe de Plàstica hem fet dibuix del natural.

Malgrat que sembla fàcil ... es força difícil dibuixar tot el que veiem, per aquest motiu la nostra professora de plàstica ens ha explicat totes les coses que hem de tenir en compte!!!.

Hernry Moore

Hernry Moore és un dels grans escultors del segle XX. Va néixer a Castleford, Yorkshire, el 30 de juliol de 1898. Va ser la seva professora d’art la que el va introduir en l’art contemporani europeu.

La seva obra oscil·la entre las figuració i l’abstracció. En les seves primeres talles, Henry Moore va experimentar amb la pedra. Conservava les característiques essencials de la matèria: la força, la forma del bloc, les vetes de la pedra o de la fusta...

També va explorar la seva faceta surrealista. Va ser durant la postguerra quan Moore va fer la seva contribució més genuïna com escultor i va crear una escultura vinculada al paisatge.

Al final de la segona guerra mundial va morir la seva mare i va néixer la seva única filla. Grup de família (1948-1949) es va convertir en l’arquetip de la unitat i la relació íntima de la família.

Picasso i el circ

picasso_circ